Per crear un cotxe elèctric a mitjan anys 1960 calia plantejar-se moltes preguntes i vèncer dificultats de tota mena, tant les estrictament tècniques (esquemes elèctrics, càlculs sobre la potència requerida) com d’altres de més simples però igualment importants: d’on treure les peces i, en cas de no trobar-les, com construir-les. Es tractava d’una iniciativa de la qual no hi havia precedents a Espanya, o com a mínim no es tenia constància de projectes similars que poguessin servir d’ajuda per fer el Fervelèctric. Era necessari, doncs, dedicar-hi moltes hores d’estudi teòric així com de fabricació pròpiament dita.

Amb aquesta finalitat, i també per involucrar en el projecte els treballadors de FERVE, a partir de 1966 Joan Ferret Carbonell va prendre la decisió de destinar l’última hora de la jornada laboral al desenvolupament del Fervelèctric. Peces com el volant, el motor i fins i tot les rodes es van haver de fabricar expressament, i sovint no sortien bé al primer intent sinó que feien falta moltes provatures, pel que fa a dimensions, materials o ajustaments.

Les proves per carretera van tenir lloc entre el Vendrell i Coma-ruga, i van servir per veure el comportament del vehicle a l’hora de superar pendents o en condicions atmosfèriques diverses. D’acord amb els resultats d’aquests assaigs, es van introduir els canvis necessaris per dotar el Fervelèctric de més energia i altres millores per guanyar en fiabilitat.